Crònica diumenge 26 juny (Vilassar de Mar i Canet)

27 de juny de 2016

La jornada (diades més ben dit) d’aquest diumenge 26 de juny van ser intenses en emocions i amb altibaixos que, una vegada acabada la diada de Canet, van esdevenir més d’il.lusió, confiança i esperança en les propers actuacions que no de decepció pels objectius no aconseguits, especialment a la diada amb els nostres padrins.

No amagarem que a la diada de Vilassar de Mar els objectius de la colla eren objectius de màxims; ni més ni menys que es plantejava dur a plaça 3 castells de 7; el primer castell, el 4d7, havia de servir per calmar els ànims i poder afrontar amb confiança els altrs castells (sincerament però, tot i que és un estímul, s’ha de reconèixer que actuar davant els Capgrossos, com a fillols que som, imposa una mica); el 4d7 però es va haver de desmuntar per problemes de quadratura i desfiguració a la carregada. Al segon intent el 4d7 va pujar més quadrat, i es va poder dibuixar l’aleta; la descarregada però es va haver de treballar i força per no perdre el castell.

L’intent desmuntat de 4d7, i aquest treball excessiu, ja va fer descartar tot seguit un intent de 4d7 amb agulla; amb tot, sí calia apuntar positivament la recuperació dels castells de 7 després de 2 mesos de la diada d’aniversari a Blanes.

El 3d7 havia de ser doncs el següent castell a bastir; i tot i que el castell no va pujar del tot rodó, sí semblava que treballant-lo es podria bastir suficientment; la manca de confiança però va fer baixar la canalla del castell amb dosos col·locats; la torre de 6 (que sí es passeja enguany amb normalitat) va ser doncs el següent castell, ja per tancar la diada perquè la calor i els ànims no donaven més de si.

Jornada agredolça doncs a Vilassar de Mar, recuperant de nou el 4d7, amb algunes estrenes a tronc i al pom de dalt, però amb deures pendents, especialment el 3d7; confiança però amb el treball realitzat a assaig que s’ha de poder reflectir, aparcats el nervis, a la plaça.

Els nostres padrins, els Capgrossos, també plantejaven una diada de màxims (5d8, 3d9 amb folre i un 4d9 amb folre també en cartera); la temporada dels Capgrossos estava (i segueix estant) per emmarcar. Després del 5d8 (qui ho diria fa un any que ara el 5d8 els hauria de servir com a castell comodí per obrir diada) el 3d9 amb folre se’ls va tòrcer a la descarregada i va quedar en castell carregat; sembla ser que ningú va prendre mal, però sí van aixecar el peu de l’accelerador i en 3ª ronda van plantejar un més que sòlid 4d8. Amb tot, i amb el bon treball que duen (és cert que els fruits també es recullen després de treballs anteriors més foscos), esperem que aquest any ens regalin unes bones i grans Santes pel juliol. Allà hi serem!

I si el matí va resultar més amarg, va ser la tarda que va resultar molt més dolça. D’entrada direm que ens agrada, i molt, actuar a Canet. La plaça, atapeïda, compta amb un públic molt agraït i animós. De fet, no deixa que estiguem a l’Alt Maresme, com (o sense el com), a casa. I ja d’entrada, ens vam treure l’espina de l’intent descarregat del 4d7 amb un 4d7 descarregat a la 1ª (amb noves estrenes a tronc també) que, això sí, tot i que va pujar molt millor que el del matí, la descarregada es va haver de suar i molt; el treball de la pinya va resultar del tot clau per aconseguir completar plenament el castell. I és clar, algun crit entre ràbia i eufòria es va escapar just descarregat el castell. Descartat el 3d7 per manca d’algunes peces en tots els pisos del tronc, un 4d6 amb agulla, que sí, que demana un pis més, i de nou la torre, impecable, van completar la ronda de castells; finalment, en ronda de pilars, va tornar a aparèixer el pilar de 5 que feia temps que no el dúiem a plaça. Els crits de ‘maduixots, maduixots’ una vegada completat el pilar, es van tornar a sentir a plaça; ja tocava.

Dels Escaldats, que ens acompanyaven en aquesta diada, remarcar el magnífic 3d7 que ens van oferir, ben parat i amb bones mides en tot moment que sí, que una mica d’enveja ens va donar; un 4d6 amb l’agulla i un 4d6 els van servir per completar la ronda de castells i aprofitar per rodar gent nova als seus troncs.

Ah, i un esment especial a la diada de Canet per a l’speaker al balcó de l’Ajuntament, animant i guiant el públic en tot moment durant la diada; un crack! per cert Junta, com és que no li vau regalar d’entrada una samarreta ‘maduixota’?

Últim diumenge de juny amb dues diades consecutives que deixa coses a l’haver, com la recuperació del 4d7, bastint-ne dos en un mateix dia i amb estrenes a tronc i a canalla, la recuperació del pilar de 5 i el rodatge de la torre de 6, però que també deixa coses al tinter, deures a fer, especialment en forma de 3d7 i en ser capaços de tornar a dur el 4d7 amb l’agulla a plaça aquesta temporada. És clar que ara ve un mes de juliol carregadíssim i no se sap què pot passar….

Foto: 4d7 a Vilassar de Mar; ‘maduixots’ i el mar: Maresme