Crònica Diada de la Verge del Carme a Empúria-Brava, dissabte 16 juliol de 2016

18 de Juliol de 2016

Una norantena de ‘maduixots’ ens desplaçàvem aquest dissabte per compartir plaça a Empúria-Brava amb els Vailets de l’Empordà (amfitrions) i per primera vegada, amb els  castellers de la camisa grana del nostre petit país veí, els Castellers d’Andorra.

Després de pagar el peatge de la forçosa caravana d’entrada a Empúria-Brava, i després de veure aterrar uns quants paracaigudistes a la platja, iniciàvem la nostra diada amb els pilars de 4 de rigor d’entrada (pilar de 4 més pilar de 4 per sota que últimament potser s’accelera un pèl més del desitjat en el descens; cosa de les forces de la gravetat…).

Iniciàvem la 1ª ronda de castells ja amb el principal objectiu del dia: el 4d7; un 4d7 que presentava, a excepció del pom de dalt, canvis obligats a totes les posicions (especialment rellevants al tronc); tot i pujar nerviós, i pausat, el 4d7 no va prendre la mides en cap moment i el castell es va anar bastint pis a pis fins a poder-lo completar; la descarregada també va ser pausada, sense presses, cosa que va permetre que en cap moment es veiés que el castell pogués perillar; era important poder completar aquest castell pel que representava: en primer lloc, per seguir amb l’objectiu de poder passejar fora de casa els castells de 7 (amb el que de capacitat de mobiltizació això representa) i, en segon lloc, tenint en compte els canvis obligats, pel que de confiança cap al castell tot plegat representa.

I si el 4d7 fou la cara de la Diada, el 5d6 en va ser la creu; un 5d6 que, degut a la renovació als pisos de dalt, enguany costa dur a plaça. Precisament en el primer intent una indecisió de la canalla va obligar a desmuntar-la, mentre que el segon intent va patir d’un mal encaix inicial entre els pisos de baix i els segons (ai, la importància de no voler córrer) i, quan encara no s’havien col·locat dosos, el castell es va haver de desmuntar. Mal regust de boca per aquests 2 intents desmuntats de 5d6 que de ben segur es remuntaran el proper cap de setmana.

La 7ª torre de 6 de la temporada (que iguala el número de torres de l’any passat), rebregada, mal girvada, i amb relliscada d’un dels dosos inclosos, però bastida exitosament, i el feliçment recuperat pilar de 5, van tancar la nostra actuació a plaça.

Per acabar la diada, un 3d6 de germanor amb els Vailets de l’Empordà i els Castellers d’Andorra, que sí, que per allò de la policromia, queda ‘xulo’ i tot i fa germanor entre colles.

Els Vailets de l’Empordà, mancats d’alguns efectius per allò de les vacances o per allò dels treballs de castellers de temporada, van bastir suficientment castells de 6, completant el 3d6a, el 4d6a, el 2d6 i un pilar de 5, i al seu torn, els castellers d’Andorra, als que teníem ganes de veure actuar i certificar la bona progressió que estan duent a terme, van bastir també bons castells de 6 com el 3d6, el 3d6a i una sòlida torre de 6; molta ajuda a pinyes i felicitats a les dues colles.

El proper dissabte a Blanes (i també el diumenge a Sant Pol) inaugurem el cicle de Diades de Festes Majors dels nostres pobles; durant un mes i mig actuarem només a casa i és en aquestes diades que esperem que els nostres castells puguin esclatar amb el seu màxim potencial. Sigueu benvinguts a la Festa Major de l’Alt Maresme!

PD Per cert, una pregunta pel cap de colla i el president: ja vau fer els deures i vau mantenir els contactes necessaris per tenir lligada una actuació a Andorra l’any vinent? a casa, la nevera és buida de formatges…