Xpert Slider (in)

:

Castellers de l'Alt Maresme

Crònica Diada Festa Major de Calella (24.09.16)

Les hores (i a vegades fins i tot els dies) abans d'afrontar fites importants es fan llargues, eternes, inacabables, i són de mal pair i de mal passar. És llavors, quan les supersticions són al cap de carrer, en la seva màxima expressió, quan hom fins i tot s'arriba a preguntar si aquesta espera, si aquests neguits, si aquests instants de mal viure realment paguen la pena per un esdevenidor incert, que pot arribar a ser capritxós fins i tot.

Dissabte afrontàvem un nou repte en la nostra curta trajectòria castellera; un castell inèdit per nosaltres i que a més suposava encarar un castell compost de la gamma superior de castells de 7; ni més ni menys que el 5d7! i el repte encara era més majúscul volent-lo acompanyar del 4d7 amb l'agulla, castell no assolit encara enguany. De fet, afrontàvem la diada amb l'objectiu de bastir, novament, en una sola diada, 3 castells de 7, fita assolida per nosaltres sols una vegada, al novembre de l'any passat a Mataró.

La feina tècnica estava fet; tant dimarts com divendres s'havia traspassat el 5d6 net i el mateix divendres es van col·locar dosos a l'estructura del 5, després d'una altra prova en que també s'hi havien col·locat quarts. La confiança de tothom, pinya, tronc i canalla en el castell semblava (hi ho era) completa. Però, parlant de castells, ja se sap, una cosa és la feina feta a assaig i l'altre eś la capacitat de dur-lo a plaça i per exemple saber controlar els nervis que segur t'acompanyaran.

El marc, com sempre, immillorable; la plaça de l'Ajuntament de Calella plena de gom a gom, un públic entregat i entusiasta, i de les millors companyies que un podria desitjar: els Minyons de Terrassa acompanyats dels Castellers de Sant Vicenç dels Horts.

Després de la fotografia de colla de rigor, i després d'una cercavila amb exhibició de repertori per part de les gralles i els tabalers inclòs (sí, també ells van excel·lir) entràvem a plaça amb els pilars caminats de rigor. Sí, és que no ho podem obviar, és impossible: el pilar caminat que més admiració va causar fou el dels Carallots; mare meva, quina velocitat! és clar que hauran de treballar una mica el control de la frenada...

El castell escollit de sortida fou el 3d7. Castell que havia de donar la confiança necessària per afrontar els reptes més ambiciosos de les següents rondes; i malgrat sols haver bastit enguany tres castells de 7 fins llavors, el castell es va bastir de forma molt solvent just per allò que es pretenia, encarar plenament de cara la segona ronda amb el 5d7.

Una pancarta al balcó de l'Ajuntament, enginyosament dissenyada per la gent jove de la colla, anunciava que "No ho havíem fet, però que ho sabíem fer i que ho faríem", emulant el lema del nostre cap de colla.

I el 5d7 es va bastir! el castell, ben compacte a pinyes, va pujar bé de mides i els pisos es van anar enlairant seguint els ritmes marcats a l'assaig, sense pausa (quina gran feina aquí la de la canalla!); les rebrincades van començar a aparèixer a l'entrada de les acotxadores. Una vegada carregat, la plaça va esclatar i els nervis van aparèixer per a l'estructura del castell; les rebrincades es van anar succeint més ràpidament i el castell es va haver de treballar, i molt. La sortida de dosos va marcar el punt d'inflexió que permetia albirar la descarregada complerta del castell, com així va ser. El que venia, ja se sap, plors, abraçades, emocions a flor de pell...com així calia. I en un altre bon moment d'enginy, les tisores retallaven el "No" de la pancarta que encara lluïa al balcó.

Amb els ànims als núvols, vam encarar en 3ª ronda el 4d7 amb l'agulla; potser el castell que més dubtes havia generat als assajos i l'última experiència del qual no guardàvem gaire (o gens) bon record: intent a la Festa Major de Blanes. L'estructura del 4 potser no va ser la més 'maca' que hàgim estat bastint, "lletjota" havia apuntat algú, però amb la confiança de les rondes anteriors es va carregar amb prou solvència perquè en cap moment es pensés que el castell podia perillar. Una vegada lliure el pilar, aquest es va mostrar del tot ferm i esvelt, sense patir a la descarregada. Ara sí, la millor diada fins ara de la nostra curta però intensa història estava escrita!

Per arrodonir la diada vam dibuixar un vano de 5 (no dut a plaça des que el vam estrenar a Pineda l'any passat) i amb el detall de participació de castellers locals als pilars. Un pilar de 4 al balcó, i 2 pilars de 4 més (un d'ells intent desmuntat) van cloure aquesta gran diada.

Minyons de Terrassa

Què dir dels Minyons i de la seva actuació? tercer any consecutiu fent de Calella plaça de 9 (magnífic com sempre el 3d9 amb folre, que, també cal deixar-ho apuntat, l'endemà van bastir amb un pis més, 3d10fm a Barcelona, felicitats Minyons!) i completant la diada amb el 5d8 i el 2 de 8 amb folre; veient-los bastir castells sembla tan fàcil com escriure just aquesta ratlla, així, sense més ni menys; però nosaltres ho sabem, és un privilegi i un somni fet realitat poder compartir, a plaça pròpia, una diada amb aquesta colla i aquests castells! I una altra menció especial mereix el pilar de 7 amb folre, acompanyat d'un silenci imperiós a la plaça i executat magistralment. La pell de gallina, és clar.

Fins l'any vinent i a reveure a places, Minyons!

Castellers de Sant Vicenç dels Horts

Els Carallots, amb un esforç que és d'agrair ja que l'endemà havien de viatjar fins Torredembarra per participar a la 1ª jornada del Concurs (felicitats Carallots per l'actuació), van dur a plaça els dos castells bàsics de 7, el 3d7 i el 4d7, i el sempre vistós i agraït pel públic 3d6 per sota, castell que va mostrar molt bones  maneres perquè el poguessin intentar aixecar un pis més l'endemà; amb tot, l'intent no va ser reeixit, però segur que hi tornaran i l'acabaran assolint.

Inesborrable diada a Calella, tant per haver escrit un full més de la nostra història, com pels enormes castells vistos a plaça pels Minyons de Terrassa com l'ambient que es va respirar entre colles com per l'entrega total d'una plaça a l'espectacle patrimoni de la humanitat: i un últim agraïment també per a en Ferran, magnífic animador al balcó!

I amb tot això, al cap de 20 minuts d'ahaver acabat la festa començava a ploure a bots i barrals....

 

logos pie de pagina

       

Ajuntament de
Pineda de Mar

Ajuntament de
Malgrat de Mar

Ajuntament de
Tordera

Ajuntament de
Calella

Ajuntament de
Santa Susanna

 Ajuntament de
Palafolls

 Ajuntament de
Blanes