Crònica de la Diada de Manresa (vigílies dels Tirallongues)

La Diada d’ahir dissabte 7 de novembre de vigílies dels Tirallongues de Manresa ens havia de permetre seguir en la consolidació dels castells bàsics de 7, el  4d7 i el 3d7; i de nou vam tenir la capacitat, per 3º semana consecutiva, de dur 2 castells de 7 pisos fora de casa, cosa que ens reaferma en la voluntat d’esdevenir colla de 7 i poder portar els nostres millors castells a les places que vulguin comptar amb nosaltres. L’objectiu es va complir amb escreix, no sense que s’hagués hagut de patir de valent però aquesta vegada. 

Llegir més ...

Aconsegueix el teu Calendari

 

Ja pots comprar el teu calendari dels Castellers de l'Alt Maresme per al 2016! 

El preu del calendari és de 10€.

 

PER CORREU ELECTRÒNIC

Pots encarregar-lo enviant un correu a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. amb les dades:

- Nom i cognoms

- Telèfon de contacte

- Unitats de calendari que vols comprar

Ens posarem en contacte amb tu per a l'entrega!

 

PUNTS DE VENDA

També pots comprar el calendari a diversos punts de venda que han decidit col·laborar amb nosaltres.

BLANES. Llibreria - Papereria Costa Brava. Avinguda Joan Carles I, 34

MALGRAT. Llibreria La Pilona. Carrer del Carme, 67

MALGRAT. Els regals del Carrer Girona, Carrer Girona, 69, local 1

MALGRAT. L'estanc del Carrer Girona. Carrer Girona, 69, local 7

MALGRAT. Estanc Gibert. Carrer Ramon Turró, 3

PINEDA. Estanc Jordi Bordas. Plaça Catalunya, 7

SANTA SUSANNA. Estanc Papereria Nogueras. Carrer Sant Ramon, 8

 

I sí, la clàssica de 7! Crònica de Girona (25.10.2015)

La invitació que en el seu dia dels nostres padrins, els Marrecs de Salt, ens van fer per a actuar a la diada de vigílies de les Fires de Sant Narcís cal dir que ens va fer molta il·lusió i que de seguida la data va estar assenyalada en vermell al nostre calendari. Històricament l’Alt Maresme ha mirat en part cap al nord i més concretament cap a la ciutat de Girona (sense deixar d’esmentar que molts estudiants 'maduixots', i no tant estudiants, tenen les Fires de Girona, i les seves nits i barraques, també marcades en vermell en el seu calendari); per tot plegat, no deixava de ser un honor per nosaltres poder actuar davant les escales de Sant Feliu i era tot un repte fer honor a la fita.

La diada ens havia de refermar en el camí de la consolidació dels castells de 7 (després de les històriques diades de Calella i Olot) i així ens la vam plantejar. I si a Olot havíem acompanyat el doblet amb el 5d6, Girona era una bona ocasió per plantejar-se la clàssica de 7, és a dir, acompanyar el 4d7 i el 3d7 de la torre de 6, sumant-hi també el pilar de 5.

Com a Calella i Olot, i després de bastir 3 pilars de 4 d’entrada, vam obrir plaça amb el 4d7; i tot i que no va pujar tant ben quadrat de mides com altres vegades, la confiança que li comencem a tenir ens va permetre descarregar-lo exitosament sense patir pel castell en cap moment. A segona ronda, com a Olot també, afrontàvem el 3d7; després d’haver-lo descarregat a la capital de la Garrotxa, calia iniciar el camí per a la seva consolidació; i aquesta vegada el castell va pujar millor de mides que el de la setmana anterior; i tot i haver-lo de treballar, i amb estrenes a nivell de terços, quarts, dosos i acotxador, el vam poder descarregar amb prou solvència; cares i aires de satisfacció a la pinya ‘maduixota’; quedava rubricar una nova millor diada a la 3ª ronda. I potser la torre va ser el castell que més treball va haver de requerir tant a nivell de tronc com de pinya. Però altra vegada la confiança i la lluita van permetre bastir el castell. Acabàvem doncs, tot just una setmana després d’Olot (ai, Adéu Vila d’Olot!) de tornar a realitzar una nova millor diada de la nostra història (sí, perdoneu, som una mica massa reiteratius en aquest aspecte en tant poc temps). I és clar, la tonada ‘maduixota’ va tornar a ser cantada a plaça! també sembla que la comencem a cantar amb afinació i tot...; i per segellar la diada, de nou un magnífic pilar de 5, amb nova estrena d’anxaneta (la 3ª de l’any) i 3 pilars de 4 de sortida.

Per la seva banda els Marrecs, i amb la mirada posada a la Diada de Fires de l’endemà (i aprofitant que la crònica està escrita amb posterioritat a aquesta diada, volem felicitar efusivament els Marrecs per tornar a repetir la seva millor diada de la història) van plantejar la diada amb castells de la gamma alta de 7, com el 5d7, el 7d7 i la torre de 7 (magnífica). Els castells de l’endemà, el 5d8, el 2d8f i el 3d8 ja ho diuen tot del que representaven els castells bastits a la prèvia.

I, això sí, i tot i ser cosa de “guiris” turistes de la ciutat, i pel que pogués ser, no vam deixar de marxar sense haver fer l’obligat petó al cul de la lleona perquè: sí!, volem tornar a Girona!

Estem encarant el nostre final de temporada però encara ens queden 5 diades per davant (Mataró i la nostra pròpia Diada a Calella entre altres); potser en aquest mes i escaig ens tornarem a fer pesats...

 

 

Crònica Diada d'Olot (17.10.2015) o del primer 3d7 descarregat i d'una nova millor diada (fins a la data) de la nostra història

Novament ens faltaran línies per descriure les emocions d’aquest dissabte passat; i ja van un parell de diades consecutives; beneït sigui el problema i per molts anys…

Ja el dissabte ens llevàvem aviat per anar a la Pilona de Malgrat a completar la sèrie de fotografies que estem preparant per l’edició d’un nou calendari ‘maduixot’ 2016; veure com es traslladen 25 castellers amb barques al mig del mar no és una cosa habitual (https://www.facebook.com/CastellersAltMaresme?ref=bookmarks).

I una vegada completada l’activitat del matí, a la tarda vam agafar l’autocar per dirigir-nos cap a Olot; ai las però! a l’alçada de Banyoles l’autocar va fer pana (sí, sí, dins les nostres possibilitats, ja comencem a emular els Minyons de Terrassa); ja ens temíem el pitjor i no poder arribar a temps a l’actuació; solucions d’urgència però van permetre arribar amb tant sols uns 20 minuts de retard a la Diada, això sí, amb els nervis a flor de pell quan encara l’actuació no havia ni començat.

El marc de la Diada, la Fira de Sant Lluc d’Olot (en l’any del seu 700 aniversari) i davant l’església parroquial de Sant Esteve, immillorable; la companyia, els Xerrics d’Olot i els Castellers de Figueres, genial i amb molta i bona col·laboració a pinyes. I això també: més de 90 maduixots disposats a donar el millor de si mateixos.

La nostra Diada va començar amb el pilar caminat simultani al del pilar caminat dels d’Olot, tot vigilant de no fer col·lisionar els dos pilars ja que pràcticament compartíem el mateix espai.

Ja en ronda de castells vam obrir, com a Calella, amb el 4d7. Ens era important poder-lo bastir per començar a assolir el nostre objectiu de bastir castells de 7 amb regularitat. I el castell es va bastir amb tota solvència (bé, un xic de nervis sí que hi havien) i sense perdre les mides amb cap moment. Primer castell de 7 al sac i amb molt bones sensacions!

I va arribar la 2ª ronda; i vam encarar l’objectiu encara no complet del 3d7; i en un primer intent, que va pujar tremolós i més obert del necessari, tot el castell es va bastir i l’anxaneta va arribar dalt el pom i... va passar una cama a l’altra costat però… sense que es pogués dit que s’havia encavalcat (com en un primer moment havia semblat al visionar-se les imatges de vídeo) i evidentment sense haver fet l’aleta ni tampoc haver traspassat el pom i haver baixat per la rengla corresponent. Evidentment la baixada va estar marcada per la incertesa i no hi va haver moment per celebrar res. Així doncs, es va decidir que el castell havia quedat en intent desmuntat i calia tornar a bastir-lo de nou (i cert que es volia celebrar com calia). I al segon intent el castell va pujar amb molt més convicció i fermesa, tot i que després del pas acrobàtic de l’anxaneta, a la descarregada, es va desfigurar perillosament i el castell es va haver de treballar molt per evitar que anés a pitjors; després de la sortida de dosos però, tot es va asserenar i els pisos superiors es van començar a desmuntar coincidint, inversament proporcional, amb la creixent eufòria que es desfermava a la pinya ‘maduixota’; el 3d7, un castell molt esperat i treballat, per fi era nostre!! el que segueix, ja se sap, abraçades, llàgrimes, ¿el vídeo, on és el vídeo?..

I per a la 3ª ronda, vam completar un bon 5d6, que també donava compte del bon número de persones desplaçades fins a la capital de la Garrotxa i del seu compromís cap a aquesta novella colla.

En ronda de pilars, novament el pilar de 5 (el 13è de la temporada) amb l'estrena d'una nova anxaneta (cal cuidar la cantera) i acabant amb 2 pilars de 4, un d’ells amb cert (o molt segons es miri) aire local (i això que no, no estàvem en cap dels nostres pobles de l’Alt Maresme). Felicitacions, abraçades, somriures...: acabàvem de completar, novament, la millor diada de la nsotra curta història!

Les atuacions de les colles amb qui vam compartir plaça:

Xerrics d’Olot, 3d7, id4d7, 4d7, 2d6, P5, igualant novament la seva millor diada de la historia; felicitats Xerrics! el 3d7, el 2d6 i el P5 amb molta confiança; el 4d7 ens va fer patir una mica (o força) més (un xic desfigurat diríem).

Castellers de Figueres: 3d7 i 4d7 impacables (potser el 4 treballat a nivel de quarts, per apuntar alguna cosa); i sobretot un 3d7 amb agulla per gaudir i aprendre i que també va ser molt celebrat a les files ampurdaneses. I per acabar, 2 pilars de 5 simultanis (no ens aneu donant idees figuerencs que…).

I si la Diada va ser rodona, no ho vas ser més el sopar-refrigeri servit pels Xerrics d’Olot, a l’Hospici de la ciutat (magnífic edifici neoclàssic del s.XVIII; wikipèdia); ens havien dit que hi hauria una mica de pica-pica? pa amb tomàquet, embotits, patates d’Olot, postres… ; no è per res Xerrics, però l’any que ve tornarem a fer intercanvi, no?

Només un apunt final i si ens permeteu el tòpic i ens perdoneu l'expressió: no vam fer recompte del número de castellers o castelleres que van cardar el dissabte, però una cosa sí que sabem, com a colla, la vam cardar molt grossa!

I perquè això no pari, dissabte vinent hi tornem:  ens fa molt il•lusió actuar per primera vegada a Girona i acompanyats d'una de les nostres colles padrines, els Marrecs de Salt! Ens hi voleu acompanyar?

 

Crònica Diada de Santpedor (27/09/15)

CRÒNICA DIADA DE SANT MIQUEL A SANTPEDOR (27/09/2015)

27/S a Santpedor; no, no és que una setantena de 'maduixots' estiguéssim empadronats a Santpedor i ens haguéssim de desplaçar-hi per poder votar ateses les dificultats del vot per correu; no, la cosa no anava per aquí; la celebració de la Fira de Sant Miquel, fira de productes ecològics i naturals que és amenitzada amb música al carrer, exposicions i degustacions (aprofitem per fer-ne una mica de propaganda) era el que ens duia fins a la comarca del Bages per actuar conjuntament amb els Tirallongues de Manresa, colla de set que anys enrere ha arribat a enlairar algun castell de vuit, i la colla local, els Castellers de Santpedor, que són colla de sis.

La diada la vam començar amb una cercavila de les tres colles fins la plaça de l’església, lloc de l’actuació (per a altres vegades, agrairíem als organitzadors no haver de passar davant de paradetes a rebossar d'embotits, formatges i licors varis abans d'una actuació; el cos no demanava anar a plaça especialment...). Una vegada arribats a plaça vam començar amb els pilars d’entrada on Santpedor va fer un pilar de quatre per sota, al temps que Tirallongues i nosaltres fèiem un doble pilar de quatre.

La Diada es va desenvolupar amb tota normalitat i a un ritme prou bo; la plaça de l'Església de Santpedor també és un lloc agraït per fer castells, amb un públic animós, força aprop dels castellers i que va aguantar prou bé tota l'actuació.

A rondes de castells, els castells que vam alçar les 3 colles, tots ells descarregats a la primera i amb molta solvència per part de totes les colles, i amb bon ajut a pinyes, van ser:

Castellers de Santpedor: 7d6, 2d6, 5d6

Tiirallongues de Manresa: 5d7, 4d7a, 4d7

Castellers de l'Alt Maresme: 3d6xs, 4d6, 3d6a

A la ronda de pilars, Tirallongues i nosaltres vam bastir a l'hora el pilar de 5; el nostre segon es tornava a mostrar confiat i va tornar a girar el pilar a mode de salutació.

Per acabar la diada (sense que en Pep Guardiola, per a desil·lusió d'algunes castelleres i de la canalla, no aparegués per enlloc), Santpedor va fer un triple pilar de quatre mentre que nosaltres fèiem un de doble.

Sembla mentida però ara tenim 2 caps de setmana de vacances! això sí, el 17 d'octubre actuarem de nou, aquest cop a Olot, a la Garrotxa, i llavors ja no pararem fins la celebració de la nostra Diada el 29 de novembre; a veure què ens depararà la tardor maduixota...t'ho perdràs?

 

Crònica Diada de Festa Major de Calella (19/09/15)

CRÒNICA DIADA FESTA MAJOR DE CALELLA (19/09/15)

Com s'escriu la crònica de la millor diada de la (encara que sigui curta) història d'una colla sense evitar que els sentiments flueixin i envaeixin el redactat de la crònica d'una diada castellera?  perquè així va ser, la diada castellera de Calella del 19 de setembre de 2015 tindrà, ja per sempre, un espai reservat en la cel·lebració de les efemèrides de la colla; la plaça que va acollir el nostre bateig el 26 d'abril de 2014, i que va tornar a ser, una vegada més, plaça talismà (ep, i que consti que els qui subscriuen la present crònica no són calellencs).

Teníem uns reptes importants; anunciats; descarregar enguany un castell de 7 i dur a plaça i poder bastir l'únic castell de la gamma de 6 que ens mancava, el 9d6; un castell que per si sol, per la quantitat de castellers i castelleres necessaris per dur-lo a terme, per la dificultat d'assajar-lo, per la complexitat de muntar la pinya, pel nombre de gent de tronc formada necessària, i finalment, per la molta canalla preparada que es requereix, diu molt de la dimensió d'una colla. I és per aquest motiu que tanta il·lusió ens feia poder dur aquest castell a plaça. I no cal oblidar-ho, l'aposta de l'Ajuntament de Calella, convidant dues extraordinàries colles com els Minyons de Terrassa i els Xics de Granollers va fer possible gaudir d'aquesta oportunitat, que no volíem deixar escapar.

El cap de setmana es va iniciar ja amb l'assaig especial de divendres; més de 130 persones dels 7 pobles de l'Alt Maresme que van respondre a la crida d'una assaig especial (i suposem també que a la botifarrada gratuïta), i que ja van permetre col·locar aixecadors al 9d6 en el mateix assaig; la feina ja estava a punt per a l'endemà.

Potser com un ritual assajat, ens vam convocar tota la colla en el mateix punt que fa un any ens havíem convocat per, des d'aquell indret punt, iniciar una cercavila fins la plaça de l'Ajuntament de Calella (per als supersiticiosos, ara caldrà que totes les diades a celebrar a Calella s'iniciïn des d'aquest punt, amb foto de rigor i cercavila prèvia; ja veurem si cada vegada obtenim els permisos municipals). I després de la foto de família de rigor, i de la cercavila pels carrers de la ciutat, vam arribar a plaça on la diada va començar amb el descobriment d’una doble placa a la façana de l’antic Ajuntament, per una banda, en record del nostre bateig l’any passat i, per una altra, en record de que els Minyons van fer Calella plaça de nou amb la construcció d’un 3d9 amb folre. Un cop descobertes les plaques i després dels agraïments dels presidents de les dues colles, i com a homenatge a la cerimònia, nosaltres vàrem fer un pilar de quatre aixecat per sota mentre que els Minyons bastien un pilar de 5.

Per començar la diada, les tres colles entràvem a plaça amb un p4 caminat. I tant era la nostra decisió cap al 4d7, que tot just havia entrat el pilar de 4 caminat de Minyons que ja tancàvem pinya per al 4d7. Li teníem ganes (el maleït ens ha costat 8 intents desmuntats i un carregat aquest any) però també tota la confiança (sí, ja hem perdut el compte del número de 4d6 nets descarregats aquest any a assaig). I tot i que el castell no va pujar del tot quadrat com en altres ocasions, es va mostrar ferm en tot moment cosa que va facilitar que la canalla el coronés sense delacions i el descarreguéssim magistralment. Sí, finalment el vam poder descarregar! L'eufòria desfermada a la pinya 'maduixota', després de les penúries passades, era del tot justificada!

Després d'haver-se calmats els ànims a la colla 'maduixota, els Minyons de Terrassa ens començaven a deleitar amb un impressionant 5d8 i els Xics al seu torn iniciaven la seva ronda amb un fantàstic 2d7.

Però hem dit impressionant? nosaltres sí que vàrem fer una cosa impressionant (dins de  les nostres possibilitats, és clar), teníem preparat el gegantí 9d6 per a segona ronda que, com ja hem escrit, és tan gran en dimensions que es pot tornat de cop i volta en un monstre indomable. Però no va ser així, i amb molt bona feina per part de tota la colla, canalla inclosa (sí, la propera vegada assajarem l'aleta conjunta per a la foto) i per primera vegada a la nostra història vam descarregar aquest immens castell! novament eufòria de color vermell-maduixa! I un apunt encara: el 9d6 representa el castell (castells + pilars de 5) número 150 descarregat per la colla durant aquest any i mig d'existència!

A segona ronda, els Minyons, de nou, i després de desmuntar la soca del castell, tornaven a provar i descarregar per segon cop a Calella, un paradíssim 3d9 amb folre (hom ja dubte si els Minyons saben de l'existència de la llei de la gravetat), potser per reafirmar que estàvem en una plaça de nou. I els Xics, per la sea banda, continuaven encantant-nos amb un implecable 3d8.

Per tercera ronda vam estar especulant amb la possibilitat de bastir també el 3d7; problemes a nivell de tronc però ens feien decidir no arriscar-nos i decantar-nos pel 2d6, que vam descarregar sense problemes, sent la desena torre (i amb intercanvis de posicions inclosa entre les dues germanes bessones que formen el pom de dalt, respecte la darrera torre de Palafolls) que descarreguem a la nostra curta història.

A 3a ronda, els Minyons descarregaven un genial 4d8 amb agulla (amb crits d'un pis més a la baixada) i els Xics concloïen la seva tercera ronda amb un 5d7 molt maco,.

A ronda de pilars de mèrit, els Minyons bastien un fantàstic pilar de 6 mentre que Xics completaven el Vano de 5 i nosaltres el pilar de 5, que posava la cirereta a la Diada.

I finalment, per acabar la Diada, i com amb nosaltres comença a ser tradició i costum, bastíem  pilars de sortida amb castellers del poble (que a l'hora eren membres de la mateixa família) i també fèiem un pilar de quatre de balcó per enlairar l’enxaneta cap al balcó de l’Ajuntament de la vila (ai, no! de la ciutat, perdoneu).

Com ja heu vist, ha estat una gran diada; volem agrair primerament i molt especialment la col·laboració a les pinyes dels Xics de Granollers i dels Minyons de Terrassa; un plaer i un honor haver-los tingut en aqueta Dada; i per part nostra, el repte no ha de ser sinó tornar  a bastir ben aviat un castell de 7 pisos i poder reafirmar-nos en la gamma de castells de 7 pisos; preneu el repte?